Entrevista a JohanDark, dibuixant del còmic Arkham i de l'especial de l'U1

**Rei Bardock** Dl Gen 30, 2012 1:28 am

Aquí teniu una entrevista que li he fet a en JohanDark, aprofitant que va anar a Bulgària amb l'equip de DBM i d'Amilova. És una entrevista llarga i interessant, sobretot per aquells a qui els interessa o es volen dedicar al món del manga.

Bardock: Parla’ns una mica de tu. Qui s’amaga darrere el nick de JohanDark?

Johan Dark: Doncs bé... podríem dir que soc un freaky com qualsevol altre que li agrada molt el món del manga i concretament l’univers de Bola de Drac... Però no tan sols m’agrada aquesta obra d’aquest magnífic autor.. ja que m’encanta Dr. Slump (només la versió en Manga, ho sento però l’Anime el trobo horrible... no té gracia.. tot i que el doblatge en català està molt ben aconseguit). Després obres de l'Akira com Sand Land o el dimoniet amb l'espasa amb pentinat tipus Trunks són genials...
Sóc bàsicament un artista que per el moment no es guanya massa bé la vida... però estic començant a fer els meus passos cap a una vida de dibuixant, almenys per ara ja estic cobrant per la meva obra a Amilova.com Razz

(Arkham)... Una misèria i companyia... ja que em donen més caritat que altra cosa... Però ei! és un començament! I si s’anima la gent a mirar-lo i a donar-li una oportunitat més d´un s’ha endut una sorpresa... ^^ De moment no he trobat a ningú que m’hagi dit que no li agrada... (també és possible que molts prefereixin no dir-me res en lloc de baixar-me la moral... xD... cosa que per desgràcia m’aniria molt bé que em diguessin, perquè de les critiques constructives és d’on més se n’aprèn!)

B: Recentment has tornat de Bulgària on has estat amb els “jefes” d’Amilova i de DBM. Amb quines sensacions tornes?

J: Amb que son una gent amb moltes ganes de que Amilova funcioni tot i que no han sigut mai Editors d’una Editorial i tenen molta imaginació però poca experiència en el camp. Per tant vol dir dues coses. Una positiva i l’altra no tant.
En la negativa tenim que cometen errors de principiants, ja que som tots principiants en aquest món de l’Editorial en format Manga. (D’això tenen l’exclusivitat els japonesos).
Aleshores intentar vendre un manga fet a color ha estat un dels seus errors més grans, ja que el color és molt maco, però una vegada imprès és caríssim... I per vendre’l per Internet 3/4 del mateix. El color és molt maco, però no fa que les vendes augmentin si la història no està en consonància amb la qualitat del dibuix.
I quina és la part positiva? Les ganes, l’empenta que porten és senzillament "abrumadora". A la part que estan aprenent a passos gegants! Han comés algun error, és cert, però de ben segur que no cauran dos cops sobre la mateixa pedra, perquè davant de tot, són empresaris amb l’esperit d’un adolescent. La seva edat ronda els 35.
Són realment molt afectuosos i es preocupen per la gent que els envolta i per tant treballar amb ells és apart de un plaer, una satisfacció i un repte personal. No només son els teus "jefes" sinó que també son companys i amics de feina. I el més important, compartim un somni.

B: Quina era la teva rutina a Bulgària?

J: Bàsicament era aixecar-me a les 8.30 del matí. (una delícia no haver d’aixecar-se a les 6 i mitja del matí... xD). Menjava alguna que altra galeta per no tenir el estómac buit, i aleshores ja em posava directament a l’ordinador, trastejava una mica internet abans que arribessin els companys, els quals arribaven tots a les9 en punt més o menys. (son 10 persones a l’equip Amilova.com. Comptant els 3 jefes hi ha doncs 7 treballadors).

Des de les 9 fins a la 1:30 aproximadament només hi regna el silenci i el treball. Jo em vaig dedicar a fer el còmic Arkham mentre ajudava a Filka a traduir certes coses al castellà (va aprofitar que estava el costat xD).

D’1:30 a 2:30 teníem una hora per anar a dinar (normalment menjàvem fast food, pizzes o coses per l’estil... xD).

Un cop altre cop a l’estudi tornàvem a la feina fins a les 6 de la tarda. Hora en la que la majoria de la gent ja marxava.

Tenint en compte que jo dormia en el mateix pis que on és l’estudi, ja que em varen deixar dormir en aquella mansió (aprofiten mitja casa per l’estudi i l’altra mitja casa per viure-hi).

Doncs jo m’estava fins a les 7:30 de la tarda dibuixant (bàsicament perquè es l’hora que més o menys plegava en Gogeta Jr. de dibuixar... i jo no podia ser menys! xD). El més fotut de tot... és que els últims dies em vaig assabentar que després d’ acabar a les 7:30 o 8 de la tarda... quan arribava a casa i després de haver sopat... SEGUIA DIBUIXANT!! però aquest cop Bola de Drac Multiverse!! .. Mare meva... A l’igual a mi em quedaven forces per seguir dibuixant després de passar-m’hi 10 hores cada dia...)

Després sobres les 8:30 normalment sopava o em convidaven a sopar.

I els dies que estava sol a casa... doncs em posava a mirar per internet la sèrie Bakuman... a vegades m’empassava 3 o 4 capítols seguits... i no me n’adonava i ja era hora d’anar a dormir... sobre les 11:30 o així. ^^ I apa.. un nou dia! xD

B: Com va néixer aquesta passió per dibuixar i pel manga?

J: Doncs la veritat és que si t’ensenyés el primer còmic que vaig fer als 12 anys crec que va ser... és per avergonyir-se... haha
Sobretot amb el segon, en el que vaig començar a fer pàgines i pàgines durant dos anys, amb un dibuix horrible i vaig arribar a fer 120 pàgines. I tot això sense tenir un guió ni un storyboard... jo anava fent tot feliç... Fins que em vaig adonar en un punt determinat que la història no tenia ni cap ni peus... (vaig tardar 2 anys en donar-me’n compte...). Aleshores vaig decidir fer-ne un altre més seriós, i d’aquí va néixer el primer Dark Heroes, del 2004.
Per ser sincers... Quan vaig començar a dibuixar? Doncs just quan vaig de deixar de jugar amb els meus ninotets estimats de Bola de Drac i altres... (jo crec que si tingués dos ninots aquí encara hi jugaria fent baralles i demés... No per tenir-los en un mostrador. xD). Així que va ser ma mare que em va dir.. Fill meu.. vols dir que no ets una mica massa gran ja per jugar a ninots?... (Millor no dir l’edat que tenia...) El cas es que m’ho vaig rumiar una mica.. i no sé perquè em va donar de deixar els ninots i d’agafar el llapis... va ser quasi instantani... xD Tenia una necessitat vital de crear histories.. fos per el medi que fos. (i escriure mai se m’ha donat bé xD).

B: Quines sèries manga/anime t’agraden?

J: Òbviament Bola de Drac no m’agrada. Jo crec que això no s’ho creu ningú... A qui no li pot agradar?! mmm... Bé a les fans de Sailor Moon potser no els hi agrada... però ... bé deixem el tema... xD.
M’encanta Berserk de Kentaro Miura.
Monster de Naoki Urusawa.
Dragon Head, Dark Hair Captured, Dragon-Half, Love Hina (el manga exclusivament, vaig veure l’anime un dia i em varen venir arcades). Ara estic mirant Bakuman i realment és molt interessant. (en Format documental és molt interessant, en format historia... és... llefiscós i empallegós, apart de tòpic i molt previsible... xD però bé... expliquen coses molt interessants Xd). Death Note tinc ganes de veure-la... I sincerament... m’encanta dibuixar manga... però fa la tira d’anys que no llegeixo ni un sol còmic... xD (potser per falta de diners.. també és cert... xD).

B: Tens algun autor de manga que et serveixi d’inspiració?

J: Kentaro Miura, Akira Toriyama, Naoki Urusawa, però gràficament m’encantaria arribar al nivell de simplicitat i de detall al mateix temps que l’autor de Naruto (sols que el còmic Arkham requereix una mica més d’ambient obscur, i això em dona més feina del costum... xD)

B: Què significa per tu Bola de Drac?

J: La sèrie que tots hem vist de petits milers de vegades... Quants cops la van repetir per la televisió?! I quants cops ens varem poder resistir de no veure-la?! Era impossible no tornar-la a veure una vegada i una altra, i una altra... Encara recordo el meu pare dient-me... Però no us en canseu d’aquesta sèrie?!... La resposta era obvia.
Com autor que sóc, si aconseguís ni que fos un 10% de l’èxit que ha tingut aquesta magnifica sèrie.. per mi ja seria tot un somni fet realitat. xD

B: Creus que el doblatge en català de Bola de Drac és molt superior a la resta?

J: Bé, jo només puc jutjar pels idiomes que he sentit. Val a dir que el doblatge en Català ha estat fet de forma sublim i amb molt de carinyo, tant l’antic com el nou Z Kai.
En altres paraules, es nota que TV3 sempre ha tingut cura de que el doblatge estigués en unes condicions optimes, encara que els espectadors fóssim uns marrecs, cosa que li dona un valor al canal incalculable, perquè en més de 20 anys no ha baixat ni una mica el seu nivell.
En quant al doblatge en castellà, és un dels pitjors doblatges que he sentit mai. Bàsicament per el pressupost que tenien crec jo. Però jutjar quelcom sense tenir-ne coneixement és parlar amb a, per tant... prefereixo no mal jutjar-lo.
En quant al doblatge en Americà, val a dir que també està realment molt ben fet, la veu d’en Vegeta també es genial. No sé si heu escoltat mai la mítica frase "IT´S OVER NINE THOUSAND!!!" és una veu espectacular també. Tot i que el pressupost va ser també molt baix... Aleshores la veu d’en Vegeta feia de Cor Petit, de Freezer, de Raditz... Vaja, que mitja sèrie era ell sol parlant-se a sí mateix... Però realment és un geni.

B: Com vas conèixer DBM?

J: Doncs... ara no recordo si primer vaig conèixer Amilova o DBM... diria que va ser després de conèixer Amilova que vaig descobrir DBM... (tot el contrari a la resta de la gent crec xD).

B: I en quin moment vas decidir formar part de la comunitat catalana de DBM?

J: Bé.. vaig començar comentant i poc a poc vaig anar coneixent a la comunitat, no és una cosa que decidís en un moment precís.
Després vaig tenir millor contacte amb en Bardock, l´Aska i els altres...i sobretot després de conèixer-los en persona al Saló del Manga del 2011 va ser un bon punt d’inflexió per veure que és una comunitat amb molt bon rotllo i amb una passió en comú.
A castellana no he tingut l’honor de fer-m’hi tant per la quantitat de gent que hi ha.. i perquè allà si algun cop he comentat... m’he sentit bastant ignorat o marginat... xD Normal amb tanta gent... ^^

B: Tens algun record o moment especial amb nosaltres?

Doncs com ja he dit... l’experiència al saló del Manga va ser quelcom difícil d’oblidar. Molt maco, interessant i memorable. ^^

B: Seràs el dibuixant de l’especial de l’U1. Explica’ns com en Salagir et va agafar com a dibuixant.

J:Doncs no va ser pas fàcil... Doncs segons sembla ser en Salagir estava una mica escarmentat amb altres autors que han demanat fer un especial, i primer presenten uns dibuixos fets de conya, en la que la majoria son dibuixos calcats, i altres senzillament fan dos o tres pàgines i ja no en fan cap més. I altres que van baixant el nivell de dibuix de forma espectacular. Així que apart dels tres dibuixos que em varen demanar fer, vaig haver de donar la meva paraula de que acabaria l’especial, i gràcies a la meva participació a Amilova.com i també per les bones paraules que li va dir en TroyB de mi, en mica en mica em va donar una mica més de confiança. (De totes maneres fa més de un any que encara he d’acabar l’especial... xD tot i que no és completament culpa meva... Triga bastant en respondre’m els mails per saber si vaig bé o malament amb els dibuixos que faig... xD).

B: Hi ha gent (jo m’incloc) que diu mig en broma, mig de debò, que tant de bo dibuixessis tots els especials de DBM. Salvant les distàncies perquè és un munt de feina, et sens elogiat d’alguna manera per aquests comentaris?

J: Qui no es pot sentir elogiat per aquesta mena de comentaris?! Òbviament que m’hi sento molt bé... El que passa és que fer un estil de dibuix com és el de l’Akira, el qual no havia dibuixat mai de forma seriosa, doncs és una feina de pebrots... xD Bàsicament pels enormes caps que fa... el nas queda enganxat als ulls, la boca quasi ni es veu quan està tancada, el crani és completament diferent, el cos és diminut en comparació amb les cames... I clar... He hagut de dibuixar i redibuixar tants cops els personatges que acabo realment esgotat... hahaha Tot i que confesso que a mida que vaig anar fent pàgines aquest problema es va anar resolent...
Intento fer un especial en el que poca gent em pugui dir que he comés molts errors... xD

B: Fins i tot vas assistir a la Japan Expo 2011 de París... Què és el que fa exactament en esdeveniments d’aquest tipus l’equip de DBM?

J: Doncs bàsicament vendre el seu còmic en format físic a un preu bastant raonable. (uns 6 o7 euros un tom de DBM que conté unes 150 pàgines o així, tenint en compte que no és una impressió a gran escala, és un preu més que raonable, éssent un Fanzine).
També vaig notar que l’equip de DBM és un equip compacte i molt entranyable en el que hi ha molt bon rotllo. (Sí, de debò, en Salagir és una persona realment entranyable, simpàtica i molt freaky, et rius molt amb ell... està fatal... xD més que jo i tot).
Crec que una e les obres en les que més es representa la seva personalitat és "Super Dragon Bros Z".

B: Quines directrius et dóna a l’hora de fer l’especial?

J: Ell em passa el guió tècnic escrit en anglès per tal que jo després faci el Layout de la pàgina en format StoryBoard que s’entengui. O sigui em diu què vol en cada vinyeta i quina mida ha de tenir cada vinyeta respecte cada pàgina. Divideix la pàgina en 9 parts, i aleshores em descriu on han d’anar cada vinyeta respectant aquesta divisió de 9. En algunes vinyetes et diu exactament el que hi vol i com s’ha de representar i en altres et dóna llibertat perquè facis el que creguis més convenient, sobretot en temes de combat, ja que depenent molt de l´artista es sentirà més còmode fer- ho de una manera o d’una altra.

B: Una cosa que a molts interessa és com es dibuixa una pàgina de manga. Podries explicar el procés? Tant si es fa a mà com si es fa amb tauleta?

J: Bé, jo normalment faig servir un foli mida dina 4, el doblego 3 vegades i aleshores el requadre que em queda és força petit. (un dina 7). En aquest foli el que faig és dividir-lo aleshores en 6 parts fent una línea vertical al mig i aleshores dividint la resta en 3 parts. Tot seguit faig els meus súper esbossos a llapis i goma. (Bàsicament perquè em resulta més ràpid que fer-ho amb ordinador això). Aleshores escanejo aquells gargots que només entenc jo, i a partir d’aleshores ja passo cada vinyeta en el seu lloc corresponent amb la seva mida concreta a la pàgina, adaptant-lo al format de la vinyeta. Després d’això converteixo aquell gargot en quelcom una mica més comprensible, utilitzant la tableta gràfica amb el pinzell amb el color negre i una opacitat del 20%. El format de la pàgina que faig servir és el que em va donar una vegada en Salagir en un tutorial que una vegada em va passar, donant-me uns marges concrets perquè a l’hora que s’imprimís les pàgines les lletres no sortissin del seu lloc i les imatges poguessin quedar dins del paper sense ser tallades per la impremta. El que s’en diuen marges de seguretat que n’hi han 3 diferents. Aleshores jo treballo en una resolució de 600 dpi, tot i que l’ ideal seria fer-ho a 1200dpi fent servir aleshores el "Llapis" del photohsop el qual no suavitza la línea i fa un negre perfecte. Però la meva màquina no dona per tant.. Potser més endavant... xD

Després de fer el gargot de forma que s’entengui més, i de fer el fons una mica més entenible... Vaig a la 3a fase, que és intentar fer el dibuix ja quasi acabat per tal que a l’hora d’entintar tot sigui més clar. (aquest pas segons es fa o no... Segons si vols que el resultat final sigui bo... o simplement de pa sucat amb oli, tot depèn de la pressa que es tingui).

Després de fer aquest 3er pas, ja passaríem a entintar, el qual per mi és el més dur i més llarg de tots, ja que es requereix un traç net i polit, i sobretot si hi ha corbes o circumferències és realment una matada... (a menys que facis servir la ploma del Photoshop que a vegades et pot salvar la vida... però és una eina bastant lenta per desgràcia).
De la mateixa manera que si has de fer línees en perspectiva... és realment un caos..
Un cop ho tinc tot entintat... Passo a omplir els negres.. Cosa que és pintar i acolorir...
Després, passo a pintar les línees en blanc per tal de que entre els negres es puguin veure les línees.
I per últim passo a l’ombreig. Bàsicament és anar fent ratlletes per donar-li volum a les formes i donar-li un fals ombreig on la llum ve de tot arreu, el que en anglès s’anomenaria "Ambient Oclussion", o sigui les ombres que existeixen quan el cel està ennuvolat. Així t’assegures que no t’has equivocat d’on ve el sol... xD).

B: Actualment dibuixes un còmic que es diu Arkham i que es publica a la pàgina Amilova.com. Quina és la finalitat d’aquesta pàgina web?

J: Amilova.com és una pàgina web sobre còmics que intenta ser una EDITORIAL seriosa i comercial. On els seus dibuixants més professionals pugui tenir una vida digne i poder viure del còmic. Aconseguint prèviament, per això, que la pàgina aconsegueixi l’objectiu necessari de fer-se tant gran com les més grans del mercat.
Per això es necessita temps i diners. Quelcom que no és pas fàcil d’aconseguir... ja que cada mes que passa tenen unes pèrdues increïbles.

A Amilova.com hi ha aproximadament uns 250 còmics diferents on es poden traduir tots ells en 13 idiomes diferents. (entre ells el català, i probablement en el futur s’hi afegeixin més idiomes).

Una altra cosa molt maca que té Amilova.com, és que no només és sobre cómics i els seus autors. La comunitat que tenen muntada... per poder interactuar amb els lectors i els autors, el fòrum, el fet que els lectors puguin traduir els còmics i així poder aconseguir més punts per tenir moltes més avantatges (com llegir les pàgines que surten cada dia sense haver d’esperar 24 hores per veure-la) Fan que la comunitat Amilova sigui quelcom més que simplement llegir còmics.

Per altra banda, és una pàgina jove... I encara que hi hagi 250 còmics, molts d’ells, sincerament no valen massa... Però sí que n’hi han uns 10 o 20 que són realment sorprenents... Però encara no massa coneguts. Fa aproximadament un any que varen començar i tenen més o menys unes 3.000 visites diàries. Podríeu pensar que son moltes... Però si agafem l’exemple de Bola de Drac Multiverse... en una pàgina on tan sols hi ha 1 SOL CÒMIC, i té més de 200.000 visites diàries (entre tots els idiomes)... Entendreu que 3.000 son poques, sobretot si intentes guanyar-hi econòmicament. ^^
És una pàgina de còmics gratuïta, que sempre serà gratuïta.

B: Com has aconseguit publicar el teu còmic allà?

J: Doncs bé en el seu moment quan vaig decidir participar-hi i deixar de banda els meus projectes en el món audiovisual amb el 3D sobre el Març del 2011, vaig penjar-hi primer el Còmic Dark Heroes que era el que de fet en tenia més pàgines i és en el que estava més engrescat, després hi vaig penjar Lukard, el petit vampir, unes tires còmiques sobre un vampir inepte i desastre en els temps moderns i finalment hi vaig penjar Arkham.
Aleshores com que no podia seguir els 3 còmics alhora, vaig fer una enquesta per veure quin còmic preferia la gent que continués... Arkham va ser la guanyador absoluta, per sota el Petit Vampir que també va agradar a molta gent, però que no enganxava tant com el còmic de misteri i humor.. així que vaig optar per Arkham. (Narrativament és més complexa i rebuscada que Dark Heroes.. hehe però també molt més gratificant si a la gent li agrada).

B: De què va el teu còmic?

J: Arkham és un còmic de Misteri i d’humor. Com poden que ambdues coses siguin compatibles? Bé... en les series americanes en tenim varis exemples, entre d’altres, House que barreja, humor, cinisme i drama. El mentalista, el qual conté Thriller, drama, humor i suspens.
El món del misteri és una cosa que em rodeja des de fa molts anys i és un món que em fascina, ja que busquis el que busquis sempre trobes nous enigmes i noves fòrmules per descobrir coses, per altra banda el humor podríem que ve innat amb mi. (potser hi haurà gent que no compartirà el meu sentit del humor.. però això és el que em fa ser com sóc... xD).
Arkham no te res a veure amb Batman, de fet Bob Kane, el creador de Batman el Maig del 1939, va adoptar el Nom d’Arkham per el seu Manicomi de Gotham City. El nom original prové d’una ciutat fictica creada per H.P.Lovecraft. I és d’aquí d’on realment prové el mot "Arkham" que de fet és una al·lusió a la paraula en llatí de "Arcanum" que significa "Arcà". (Una cosa molt difícil de conèixer per lo recondit, secret i desconegut; per tant un arcà ho és al menys en part, per acció directa d’algun grup humà o voluntat divina.
Arkham va sobre un ex-agent de la F.B.I. expulsat per raons desconegudes i abandonat i desemparat en la fam, just sota la Sagrada Família de Barcelona menjant una hamburguesa quasi bé podrida, és repescat per una estranya organització anomenada "Arkham" la qual li fa una oferta difícil de rebutjar econòmicament sense entrar en detalls del que li demanen. Més tard se n’adona que en tot plegat és un enorme misteri en el que s’hi revelen grans incògnites del món i relíquies oblidades, éssers que diríem que són ficcció i altres situacions que podríem anomenar extravagants. Però que en sí el misteri més gran de tots, és el propi protagonista el qual amb un somriure innocent amaga moltes veritats.

B: T’inspires en algun succés, pel·lícula, etc.,?

J: Sens dubte! M’agrada ser una esponja de tot el que miro i m’envolta. M ‘he inspirat moltíssim de sèries que han marcat època com Expediente X, Millenium, Fringe, (tot i que aquesta no m’agrada massa), La Bíblia, (una gran font d’inspiració i un relat molt curiós del nostre passat), Planetary de Warren Ellis, El mentalista, House, Hellsing, Trigun, Naruto, Bola de Drac, Entrevista con el vampiro d’Anna Rice, Dràcula de Bram Stoker i vaja.. crec que no acabaria mai... xD

B: Trobes gratificant la feina de dibuixant?

J: A diferencia del que feia en 3D... que probablement era molt més espectacular i no ho neguem l’audiovisual és molt més atractiu que una sèrie de vinyetes amb text. El còmic per això te l’atractiu que pots anar per feina i és una feina que has fet tu sol pràcticament, cosa que amb el 3D si ho pretens fer tu sol... et pots morir... Com bé vaig descobrir fent el meu curtmetratge de 8 minuts i que vaig trigar dos anys sencers en realitzar-lo, òbviament que vaig passar-me més de un any fent tutorials, estudiant programes, llegint-me llibres i totxos de més de 500 pàgines cadascun i en anglès per arribar a perfeccionar el rendiment amb els programes que feia servir.. potser per això vaig acabar boig... Literalment... xD Només fa falta veure el meu curtmetratge per entendre el que el meu supervisor del projecte m’anomenava quan em veia "Perturbado mental, ¿qué tal?"

B: Tens alguna anècdota com a dibuixant? Mulla’t!!!

J: Hahaha...
Bé... hi ha molta gent que em demana que li faci un dibuix de la seva cara o de la seva persona, o senzillament que li faci un dibuix, sobretot les noies quan les conec i poden ser unes possibles amigues amb dret a fregada... xD
Aleshores... òbviament per no estar dibuixant a noies i que després “si t’he vist no m’enrecordo”... Solc fer una cosa més murri. Els hi solc dir que només dibuixo a noies amb les que tinc una molt bona relació o amistat realment sincera i amb la que hi ha confiances... Elles solen respondrem que elles són sinceres i que hi pot haver-hi molta confiança amb elles... I jo aleshores responc.. ah sí? de debò? Doncs passem una foto de tu nua i et dibuixaré... HA... aleshores la confiança ja no és tan gran... xD (Tot i que... per la meva sorpresa m’ha tocat dibuixar més d’una... xD).

B: I acaba l'entrevista. Gràcies pel teu temps, Johan. Espero que no et critiquin gaire quan el teu especial de DBM surti a la llum i que tinguis molta sort en el món del còmic!

J: Bé, jo també ho espero... tenint en compte que és un especial que m'he pres molt seriosament i m'ha donat molta feina. xD.
Només espero que la gent també s'animi a donarli una oportunitat a Amilova i li doni un cop d'ull. Però tant si Amilova fracasa com si no, jo no deixaré de perseguir el meu somni... Sigui com sigui, encara que m'hagi de pasar la vida a un pis del Japó arraconat treballant d'ajudant de dibuixant de còmic i menjant cada dia arrós... xD Merci per la entrevista Bardock Wink